Trabajador consultando una notificación electrónica de la Seguridad Social

La Seguretat Social canvia les notificacions als treballadors de baixa des del setembre

Des de l’1 de setembre de 2026, la Seguretat Social ha introduït un canvi important en la manera de comunicar determinades resolucions i tràmits als ciutadans. A partir d’aquesta data, algunes persones que fins ara podien rebre comunicacions de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) per correu postal hauran de prestar especial atenció a les notificacions electròniques.

La modificació està recollida a l’Ordre ISM/541/2026, de 27 de maig, que modifica la normativa sobre les notificacions i comunicacions electròniques en l’àmbit de l’Administració de la Seguretat Social.

A qui afecta aquest canvi?

La nova regulació afecta determinats col·lectius que mantenen una relació directa amb les prestacions de la Seguretat Social.

Entre aquests col·lectius hi ha les persones que sol·licitin o percebin una prestació per incapacitat temporal, és a dir, aquelles que es trobin en situació de baixa mèdica.

També s’hi inclouen determinats procediments relacionats amb:

  • La incapacitat permanent.
  • Les lesions permanents no incapacitants.
  • Les prestacions per naixement i cura de menor.
  • El risc durant l’embaràs.
  • El risc durant la lactància natural.

Per tant, el canvi no significa que totes les persones que tinguin alguna relació amb la Seguretat Social deixin de rebre cartes al seu domicili. L’obligació s’aplica als col·lectius i situacions que estableix específicament la normativa.

Les notificacions passen a ser electròniques

Una de les principals novetats és que les comunicacions i notificacions dirigides a les persones afectades es realitzaran, amb caràcter general, per mitjans electrònics.

Això significa que ja no serà suficient esperar rebre una carta al domicili. Les persones afectades hauran de consultar les notificacions que tinguin disponibles a la Seu Electrònica de la Seguretat Social (SEDESS).

La Seguretat Social pot enviar un avís mitjançant SMS o correu electrònic quan hi hagi una nova notificació. Tanmateix, aquest avís no és la notificació oficial, sinó simplement un sistema d’avís perquè l’interessat sàpiga que té una comunicació pendent de consultar.

Per aquest motiu, és especialment important mantenir actualitzades les dades de contacte registrades davant de la Seguretat Social.

Què passa si no s’obre la notificació?

Aquest és un dels aspectes més importants que han de tenir en compte els treballadors.

Quan una notificació electrònica queda a disposició de l’interessat, existeix un termini de 10 dies naturals per accedir al seu contingut.

Si transcorre aquest termini sense que la persona accedeixi a la notificació, aquesta pot considerar-se rebutjada i, a efectes legals, notificada, d’acord amb les normes aplicables a les comunicacions electròniques de la Seguretat Social.

Això significa que no consultar la Seu Electrònica no implica que el procediment quedi aturat. Al contrari, els terminis administratius poden començar a comptar encara que l’interessat no hagi llegit personalment el contingut de la comunicació.

Aquesta qüestió pot ser especialment rellevant quan la notificació conté una resolució relacionada amb una incapacitat, una sol·licitud de documentació, una actuació vinculada a una baixa mèdica o qualsevol altra actuació que requereixi una resposta dins d’un termini determinat.

Què han de fer els treballadors?

Per evitar problemes, les persones afectades haurien de comprovar que tenen correctament actualitzades les seves dades de contacte i que poden identificar-se electrònicament davant de l’Administració.

Entre els sistemes que es poden utilitzar per accedir als serveis electrònics hi ha Cl@ve, el certificat digital o el DNI electrònic, en funció del tràmit i del servei disponible.

També és recomanable revisar periòdicament les notificacions pendents a la Seu Electrònica de la Seguretat Social i no confiar únicament en la recepció d’un SMS o d’un correu electrònic d’avís.

S’elimina completament el correu postal?

No.

Tot i que la nova regulació estableix la via electrònica com a regla general per als col·lectius afectats, existeixen determinades excepcions en què l’Administració pot utilitzar mitjans no electrònics.

Per exemple, es pot recórrer a una notificació no electrònica quan sigui necessari per garantir l’eficàcia de l’actuació administrativa, quan les circumstàncies requereixin una actuació immediata o quan la notificació electrònica no sigui possible en els supòsits previstos per la normativa.

Per tant, el canvi no s’ha d’interpretar com una eliminació absoluta de les comunicacions en paper.

Un canvi important per a les persones que estan de baixa

L’entrada en vigor d’aquesta modificació fa especialment important que les persones que es trobin de baixa mèdica o que estiguin immerses en un procediment relacionat amb una incapacitat estiguin pendents de les seves comunicacions electròniques amb la Seguretat Social.

Una notificació que quedi sense consultar pot tenir conseqüències si posteriorment transcorre el termini establert per accedir-hi.

Per aquest motiu, mantenir actualitzats el telèfon i el correu electrònic, disposar d’un sistema d’identificació electrònica i revisar periòdicament la Seu Electrònica de la Seguretat Social són mesures senzilles que poden ajudar a evitar problemes i la pèrdua de terminis.

En definitiva, des de l’1 de setembre de 2026 determinats treballadors i beneficiaris de prestacions han de prestar especial atenció a les notificacions electròniques de la Seguretat Social i de l’INSS, especialment en els procediments relacionats amb baixes mèdiques i incapacitats.

Leer más
Pareja consultando con una asesora sobre el Ingreso Mínimo Vital en una oficina

Ingrés Mínim Vital: 504,50 euros al mes de mitjana

L’Ingrés Mínim Vital (IMV) continua ampliant el seu abast a Espanya. Segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), corresponents al mes de juliol de 2026, aquesta prestació va arribar a 879.225 llars, en les quals viuen un total de 2.682.646 persones.

La quantia mitjana abonada es va situar en 504,50 euros mensuals per llar, mentre que la nòmina total destinada a l’Ingrés Mínim Vital durant el mes va arribar aproximadament als 473,3 milions d’euros.

Més de 879.000 llars reben l’Ingrés Mínim Vital

Les dades del mes de juliol mostren que l’IMV continua tenint una presència important entre les llars amb menys recursos econòmics.

En concret, la prestació va arribar a 879.225 llars, una xifra que representa 126.756 prestacions actives més que el juliol de 2025, fet que suposa un increment del 16,9%.

Si s’observa el nombre de persones beneficiàries, el creixement també és significatiu. El juliol de 2026 hi havia 383.646 beneficiaris més que el mateix mes de l’any anterior, un augment del 16,7%.

En total, prop de 2,7 milions de persones es troben actualment cobertes per aquesta prestació.

Quina és la quantia mitjana de l’IMV?

Una de les dades més destacades de l’última estadística és la quantia mitjana de la prestació.

Durant el mes de juliol, la quantia mitjana de l’Ingrés Mínim Vital va ser de 504,50 euros al mes per llar. Aquesta quantitat és una mitjana i, per tant, no significa que totes les persones beneficiàries rebin exactament aquest import.

La quantia que correspon a cada llar depèn de diferents factors, entre els quals es troben la composició de la unitat de convivència i els ingressos i recursos econòmics dels seus membres.

El funcionament de l’IMV es basa precisament en garantir una renda mínima, de manera que la prestació actua com a complement quan els ingressos de la unitat de convivència es troben per sota de la renda garantida que correspongui.

L’IMV té un important component de protecció de la infància

Una part especialment rellevant dels beneficiaris són els menors d’edat.

Actualment, 1.089.965 nens, nenes i adolescents reben l’Ingrés Mínim Vital, fet que representa aproximadament el 41% del conjunt de persones beneficiàries.

Des de la posada en marxa de la prestació l’any 2020, més de 1,6 milions de menors han estat coberts pel sistema de protecció associat a l’IMV.

A més, el sistema incorpora el Complement d’Ajuda per a la Infància (CAPI), destinat a reforçar la protecció econòmica de les llars amb menors.

La majoria de titulars són dones

Les dades del mes de juliol també mostren una diferència important per sexes.

Del conjunt de titulars de l’Ingrés Mínim Vital, 598.302 són dones, fet que representa aproximadament el 68% del total.

Entre les persones beneficiàries, les dones també són majoria: 1.433.576 dones, equivalents al 53,4% del total de beneficiaris.

Aquestes dades reflecteixen l’important paper que exerceix l’IMV dins de les polítiques de protecció de les llars en situació de vulnerabilitat econòmica.

Qui pot sol·licitar l’Ingrés Mínim Vital?

L’Ingrés Mínim Vital està dirigit a persones i unitats de convivència que es troben en una situació econòmica que els impedeix assolir uns ingressos mínims.

Entre els requisits generals es troben, entre d’altres:

  • Tenir residència legal i efectiva a Espanya durant el període exigit per la normativa.
  • Trobar-se dins dels límits de renda i patrimoni establerts.
  • Complir els requisits relatius a la unitat de convivència.
  • Tenir, amb caràcter general, almenys 23 anys per ser titular de la prestació, tot i que existeixen determinades excepcions.
  • Complir les condicions específiques establertes per a cada situació familiar.

Els requisits poden variar en funció de les circumstàncies personals i familiars del sol·licitant. Per aquest motiu, abans de presentar la sol·licitud és recomanable comprovar la situació concreta de la unitat de convivència.

Una prestació la quantia de la qual depèn de cada situació familiar

És important recordar que els 504,50 euros mensuals corresponen a la quantia mitjana per llar, i no a una quantitat fixa que rebin totes les persones.

L’import de l’IMV es calcula tenint en compte la renda garantida que correspon a cada unitat de convivència i els ingressos computables dels seus membres. Per tant, dues llars que reben l’Ingrés Mínim Vital poden percebre quantitats diferents.

A més, existeixen increments i complements específics per a determinades situacions, com les unitats de convivència monoparentals o les llars amb menors.

Per aquest motiu, per conèixer quin import podria correspondre a una persona o família concreta és necessari analitzar tant la seva composició familiar com els seus ingressos i patrimoni.

L’IMV continua creixent un any després

Les xifres publicades corresponents al juliol de 2026 mostren que el nombre de llars protegides per l’Ingrés Mínim Vital continua augmentant.

El creixement respecte de l’any anterior se situa al voltant del 17% tant en prestacions actives com en nombre de persones beneficiàries, fet que demostra el pes que ha adquirit aquesta prestació dins del sistema de protecció social espanyol.

Amb gairebé 880.000 llars beneficiàries i més de 2,6 milions de persones cobertes, l’Ingrés Mínim Vital continua sent una de les principals ajudes econòmiques dirigides a les llars amb menys ingressos.

En resum

La dada de 504,50 euros mensuals s’ha d’entendre com la quantia mitjana que rep cada llar beneficiària de l’IMV, i no com una quantitat fixa per a totes les persones.

El juliol de 2026, la prestació va arribar a 879.225 llars i 2.682.646 persones, amb una despesa mensual aproximada de 473,3 milions d’euros.

Si una persona o família considera que es pot trobar en una situació de vulnerabilitat econòmica, és convenient revisar els requisits i la composició de la seva unitat de convivència abans de sol·licitar l’IMV, ja que la quantia final dependrà de les circumstàncies concretes de cada cas.

Leer más