L’alternativa fiscal més eficient per prestar diners a un fill
Com ajudar econòmicament un fill sense assumir una gran càrrega fiscal
Quan uns pares volen ajudar econòmicament un fill, per exemple per comprar un habitatge, una de les primeres opcions que solen considerar és la donació. No obstant això, aquesta via pot implicar una càrrega fiscal important, especialment segons la comunitat autònoma on es tributi.
Davant d’això, existeix una alternativa legal molt més eficient des del punt de vista fiscal: el préstec entre particulars. Segons expliquen experts en fiscalitat, aquesta fórmula permet transferir diners a un familiar evitant costos fiscals elevats, sempre que es faci correctament i es formalitzi davant d’Hisenda.
El préstec entre particulars: una fórmula legal amb avantatges fiscals
El préstec entre particulars consisteix en què els pares presten una quantitat de diners al seu fill sota unes condicions pactades prèviament. Un dels seus principals avantatges és que es pot formalitzar amb un tipus d’interès del 0%, és a dir, sense generar interessos addicionals.
A més, aquest tipus d’operacions està exempt de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP), tot i que continua sent obligatori declarar-lo davant l’administració mitjançant el model 600.
Ara bé, perquè Hisenda consideri vàlida l’operació, el préstec ha de complir tots els requisits formals i reflectir una voluntat real de devolució.
La importància del contracte i de justificar tots els moviments
Un dels aspectes més importants és que el préstec ha d’estar perfectament documentat. No n’hi ha prou amb fer una transferència bancària entre pares i fills.
És imprescindible redactar un contracte de préstec on es detalli:
- La quantitat prestada
- El termini de devolució
- El calendari de pagaments
- El tipus d’interès (encara que sigui del 0%)
A més, han d’existir moviments bancaris que acreditin tant l’entrega dels diners com les devolucions periòdiques.
Si no es compleixen aquests requisits, l’Agència Tributària podria interpretar l’operació com una donació encoberta, fet que podria generar obligacions fiscals i fins i tot sancions.
Condonacions parcials: una estratègia fiscal addicional
Un dels avantatges menys coneguts d’aquesta fórmula és la possibilitat de combinar el préstec amb condonacions parcials del deute.
A la pràctica, el fill comença retornant els diners segons el calendari pactat. Tanmateix, els pares poden decidir perdonar una part del deute cada any.
Aquestes condonacions sí que tenen consideració de donació, però en fer-se de manera parcial i escalonada, la base imposable es redueix significativament.
Això pot permetre que aquestes quantitats quedin dins dels trams bonificats o exempts de l’impost sobre donacions, segons la normativa autonòmica aplicable.
En altres paraules, ben planificada, aquesta estratègia pot minimitzar o fins i tot eliminar la càrrega fiscal.
Donar continua sent una opció en alguns casos
Tot i que el préstec entre particulars acostuma a ser una alternativa més eficient, la donació directa també pot resultar interessant en determinades situacions.
Per exemple:
- Quan el fill no té capacitat econòmica per retornar els diners
- Quan la comunitat autònoma ofereix bonificacions elevades
- Quan els diners es destinen a la compra d’habitatge habitual
En aquests casos, la tributació pot ser reduïda o fins i tot nul·la.
La gran diferència fiscal entre comunitats autònomes
Un dels principals problemes a Espanya és l’enorme disparitat fiscal entre comunitats autònomes en matèria de donacions.
La tributació pot variar de manera dràstica segons el lloc de residència. En algunes comunitats, una donació elevada entre pares i fills pot estar pràcticament bonificada, mentre que en d’altres la factura fiscal pot arribar a xifres molt elevades.
Per això, abans d’optar per una donació o per un préstec, convé estudiar amb detall la normativa autonòmica aplicable.
Formalitzar correctament evita sancions
No declarar correctament una donació o intentar ocultar-la pot sortir molt car.
Hisenda pot imposar sancions que, en determinats casos, arriben fins al 150% de l’impost no pagat.
Per això, independentment de la fórmula escollida, el més recomanable és formalitzar correctament l’operació, comptar amb documentació sòlida i, si és possible, buscar assessorament professional abans de fer qualsevol moviment econòmic entre familiars.