La recent publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de la nova normativa de cotització per a 2026 ha generat un impacte important en empreses i treballadors. El motiu principal és que aquesta regulació, tot i que va entrar en vigor l’1 d’abril, té efectes retroactius des de l’1 de gener, cosa que obliga a refer càlculs ja realitzats.

Un canvi amb efectes retroactius

L’Ordre PJC/297/2026 estableix les bases de cotització a la Seguretat Social, l’atur, la formació professional i altres conceptes vinculats a l’ocupació. El problema sorgeix perquè aquesta normativa s’ha publicat un cop finalitzat el primer trimestre de l’any.

A la pràctica, això significa que durant els mesos de gener, febrer i març s’han aplicat criteris provisionals. Ara, amb les regles definitives ja fixades, les empreses han d’ajustar aquestes nòmines per adaptar-les a la legislació vigent.

Ajustos obligatoris en les cotitzacions

Les cotitzacions corresponents a gener i febrer, ja abonades, s’hauran de corregir. Tot i que la Seguretat Social ha anunciat que durà a terme part d’aquesta regularització de manera automàtica, no tots els casos quedaran coberts.

El principal inconvenient es presenta amb el mes de març, la regularització del qual no està inclosa en aquest procés automàtic. Això obliga les empreses i les assessories a recalcular les nòmines manualment en un termini molt limitat.

Pressió per a empreses i assessories

Aquest escenari ha generat una elevada càrrega de treball per als departaments de recursos humans, gestoríes i despatxos professionals. La necessitat de refer nòmines ja tancades implica revisar bases de cotització, actualitzar imports i presentar liquidacions complementàries en temps rècord.

A més, aquesta situació coincideix amb altres obligacions fiscals habituals d’aquestes dates, fet que incrementa la pressió operativa i el risc d’errors.

Crítiques per la manca de previsió

Diversos experts de l’àmbit laboral han criticat la publicació tardana de la norma. Assenyalen que treballar durant mesos sense conèixer les bases definitives genera inseguretat jurídica tant per a les empreses com per als empleats.

També reclamen una major anticipació en la publicació d’aquestes ordres, ja que aquest tipus de retards no és un fet aïllat, sinó que es repeteix en els darrers anys.

Un problema recurrent

L’aprovació tardana de les normes de cotització s’ha convertit en una tendència recent. En exercicis anteriors, aquestes disposicions també es van publicar setmanes —i fins i tot mesos— després de l’inici de l’any.

Com a conseqüència, cada exercici es repeteix el mateix escenari: ajustos posteriors, càrrega administrativa addicional i dificultats per planificar els costos laborals amb precisió.