
El Govern aclareix quan pot haver-hi obligacions fiscals per viure a casa dels pares
L’accés a l’habitatge continua sent un dels principals reptes per als joves a Espanya. L’augment del preu dels lloguers i les dificultats per accedir a una hipoteca han fet que moltes persones menors de 30 anys allarguin la seva estada a la llar familiar. Segons dades oficials, una part important d’aquest col·lectiu continua vivint amb els seus pares.
En aquest context, han sorgit dubtes sobre si residir sense pagar lloguer a casa dels progenitors pot tenir conseqüències fiscals. Tot i la preocupació que aquesta situació es pugui considerar una mena de “donació encoberta”, la normativa actual no estableix cap impost automàtic pel simple fet de conviure a l’habitatge familiar.
El que sí han confirmat el Govern i l’Agència Tributària és que poden existir obligacions fiscals en determinats casos, en funció del tipus d’immoble i de qui en sigui el propietari.
Edat i habitatge habitual
Si un fill o filla viu a l’habitatge habitual dels seus pares sense pagar lloguer, no es genera cap impost pel simple fet de residir-hi, ni per a ell ni per als propietaris. Hisenda ha remarcat que aquesta convivència familiar no es considera automàticament una donació ni activa l’Impost sobre Successions i Donacions.
Segona residència cedida gratuïtament
La situació canvia quan es tracta d’una segona residència dels pares que es cedeix gratuïtament al fill o filla. En aquest cas, la normativa fiscal estableix que el propietari ha de declarar una imputació de rendes immobiliàries. Això significa que, tot i no existir un lloguer real, cal incloure a la declaració un rendiment teòric —calculat a partir del valor cadastral— com si hi hagués ingressos pel lloguer.
Aquest requisit afecta exclusivament el propietari de l’immoble, no la persona que hi viu.
📑 Recomanacions per evitar malentesos
Els experts recomanen que, si es cedeix un habitatge de manera gratuïta (especialment si no és l’habitatge habitual), es formalitza la cessió mitjançant un contracte de comodat o un document de precari. Això pot ajudar a deixar clara la situació davant d’una possible revisió per part d’Hisenda.
