El sistema de prestacions per desocupació a Espanya estableix una relació directa entre el temps cotitzat i la durada de l’atur. No obstant això, hi ha un detall important que moltes persones desconeixen: no tots els dies treballats compten de la mateixa manera.

Per poder accedir a la prestació contributiva és necessari haver cotitzat, com a mínim, 360 dies en els últims sis anys. A partir d’aquí, es genera el dret a cobrar l’atur. En concret, aquest primer any treballat dona accés a uns quatre mesos de prestació.

Com es calcula la durada de l’atur

El SEPE aplica una escala per trams. Per exemple, si una persona ha cotitzat entre 360 i 539 dies, rebrà 120 dies de prestació, és a dir, aproximadament quatre mesos.

Aquest sistema continua de manera progressiva: com més dies cotitzats, més gran serà el temps durant el qual es pot cobrar l’atur, fins a arribar a un màxim de dos anys en els casos de cotitzacions més llargues.

El problema dels dies “sobrants”

Un dels aspectes més rellevants —i menys coneguts— és que els dies cotitzats que excedeixen un tram no s’acumulen per al futur.

Això significa que, si per exemple s’han treballat 420 dies, el treballador rebrà exactament la mateixa prestació que algú que només hagi cotitzat 360 dies: quatre mesos. Els dies addicionals no es guarden ni se sumen per generar un altre dret més endavant.

A la pràctica, això implica que aquestes cotitzacions “extra” es perden a efectes de futures prestacions.

Per què passa això

El motiu és que el SEPE organitza l’accés a l’atur en blocs tancats de cotització. Cada tram té assignada una durada concreta, i no existeix un sistema proporcional que permeti aprofitar cada dia treballat fora d’aquests rangs.

Per això, entendre com funcionen aquests intervals és clau per planificar millor la vida laboral, especialment en feines temporals o amb contractes discontinus.

Altres aspectes a tenir en compte

A més de la durada, la quantia de l’atur també depèn de les bases de cotització. Durant els primers sis mesos es cobra el 70% de la base reguladora, i a partir d’aquí es redueix al 60%.

També és important recordar que només compten les cotitzacions no utilitzades prèviament, ja que un cop es consumeix una prestació, aquests dies deixen d’estar disponibles per a futurs càlculs.